Cert o fals? Coronavirus i teories de la conspiració

La covid-19 l’ha creada un laboratori xinès per fer mal als Estats Units. El coronavirus és una arma biològica creada pels Estats Units per anar contra la Xina. L’atac de l’11 de setembre a les Torres Bessones va ser un atac orquestrat pel govern americà per canviar la seva política internacional o nacional. Tres exemples de les anomenades teories de la conspiració. La crisi del coronavirus les ha tornat a posar de moda. Però, què son les teories de la conspiració? Quanta gent se les creu? La gent de dretes se les creu més que la gent d’esquerres? Quin efecte provoquen? Son populars les teories de conspiració al nostre país? En parlem amb la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carol Galais.

Ciència política i la covid-19: un experiment natural?

Molts politòlegs i politòlogues han aparcat la serva recerca habitual i s’han llençat a estudiar les conseqüències del coronavirus en diversos àmbits. Alguns d’ells parteixen de la idea que la covid-19 és un experiment natural que cal aprofitar. Però és realment, com diuen alguns, un experiment natural? En termes tècnics, podem parlar d’un xoc exògen? Per què sí? O per què no? Per què son importants els experiments naturals en ciència política? En parlem amb l’investigador de la UAB, Enrique Hernández.

Oh! Europa! Quina política econòmica ens has preparat?

Segons les previsions de la Generalitat, es preveu que aquest any el PIB català caigui entre un 7,6% i un 8,8%. Xifres similars, o pitjors, es preveuen per la resta d’economies de la Unió Europea. Quina política econòmica té previst engegar la UE? Què hi pot fer? Quina és la lògica política que hi ha al darrera de les mesures que de moment s’estan discutint? En parlem amb l’experta en política econòmica europea i exsecretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat, Mireia Borrell.

Ens estem fent més autoritaris?

La pandèmia de la covid-19 ha tingut un gran impacte en les nostres vides. Molts països han aplicat diverses restriccions en la mobilitat, amb graus d’intensitat diversos. De seguida, un debat ha sorgit: mentre alguns consideren que les restriccions de certs drets fonamentals (per exemple, el de llibertat d’expressió o de manifestació) són necessàries, altres argumenten que la pandèmia no pot ser una excusa per a retallar-los. Quin impacte tindrà la pandèmia sobre la democràcia? Ens estem fent més autoritaris o, per contra, valorem més la democràcia? Per parlar-ne comptem amb els investigadors de la Universitat de Barcelona, Francesc Amat i Jordi Muñoz.

La crisi del coronavirus farà que valorem més la sanitat pública?

Com volem gastar el pressupost públic? Quina prioritat donem a la sanitat? La crisi del coronavirus farà que valorem més la sanitat pública? Hi voldrem destinar més diners? Ens endinsem a totes aquestes preguntes parlant amb Judit Vall, Professora d’economia a la Universitat de Barcelona, investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i del CRES-UPF.

Dilemes bioètics, el coronavirus i el rector de Vallfogona

Quan falten respiradors, com s’han de repartir? Quin criteri s’ha de seguir? En un context de manca de recursos, quin és el repartiment més just? En la crisi del coronavirus actual, quins principis ètics hem de seguir? A l’episodi d’avui parlem de dilemes bioètics i ho fem amb Mar Rosàs, coordinadora de recerca de la Càtedra Ethos-URL (Blanquerna).