Ciència política i independentisme: què hem après? (II)

Per què hi ha persones que estan a favor de la independència de Catalunya (o d’una altre territori) i, en canvi, d’altres que no? En aquesta segona entrega analitzem el rol dels factors individuals, en especial de la identitat. Quina és la relació entre la identitat d’una persona i el seu posicionament en el debat independentista? I quin rol hi juga, la llengua? Més en general, quan parlem d’identitat, de què estem parlant? En els últims anys, la Ciència Política ho ha estudiat de forma intensa. Repassem les troballes més significatives.

Ciència política i independentisme: què hem après? (I)

La independència de Catalunya ha estat el tema principal de la política catalana dels últims anys. També ha ocupat un espai important en la literatura especialitzada en ciència política. Què ens ha ensenyat la disciplina sobre el fet que hi hagi territoris que s’independitzin i d’altres que no? Quins factors estan més associats amb la creació d’un Estat? Quina és la importància de l’economia, un element sovint mencionat com a catalitzador de l’independentisme? En aquesta primera part repassem algunes de les troballes més significatives de la ciència política respecte la independència de Catalunya.

Polarització i conflicte: cosins germans?

Pocs conceptes s’han fet tan populars en els últims anys com el concepte de polarització. Però, què és realment la polarització? Quan podem dir que una societat està polaritzada? Quan la polarització desemboca en un conflicte violent? Repassem un concepte clau per la ciència política i per la nostra societat i ho fem amb la professora de la Universitat de Georgetown, Laia Balcells.

Estat d'excepció o excepció d'estat

Per fer front a la pandèmia, molts governs han optat per declarar l’estat d’excepció o l’estat d’alarma. Alguns altres, tot i que no tenen un procediment formal, han optat pel mateix camí: suspendre certs drets fonamentals, llibertats bàsiques o flirtejar amb diverses mesures de biopolítica. Tot plegat ha generat un ampli debat en el camp de la filosofia política. És justa l’aplicació de l’estat d’excepció? Què comporta? És just que es primin uns drets i llibertats sobre uns altres? En parlem amb el professor de la URL i la UOC, el filòsof Miquel Seguró.

He donat positiu. M'haig de preocupar? L'efecte dels falsos positius

Aquests dies, fruit de la crisi de la covid-19, potser heu sentit a parlar dels falsos positius. O fins i tot dels falsos negatius. Els falsos positius o els falsos negatius son un autèntic maldecap per la recerca. També per la investigació que es fa en ciència política. Però, què son els falsos positius? Quin efecte tenen? Per què son importants que els detectem i en posem solució? En parlem amb el professor de la Universitat de Barcelona, Guillem Riambau.

Cert o fals? Coronavirus i teories de la conspiració

La covid-19 l’ha creada un laboratori xinès per fer mal als Estats Units. El coronavirus és una arma biològica creada pels Estats Units per anar contra la Xina. L’atac de l’11 de setembre a les Torres Bessones va ser un atac orquestrat pel govern americà per canviar la seva política internacional o nacional. Tres exemples de les anomenades teories de la conspiració. La crisi del coronavirus les ha tornat a posar de moda. Però, què son les teories de la conspiració? Quanta gent se les creu? La gent de dretes se les creu més que la gent d’esquerres? Quin efecte provoquen? Son populars les teories de conspiració al nostre país? En parlem amb la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carol Galais.

Ciència política i la covid-19: un experiment natural?

Molts politòlegs i politòlogues han aparcat la serva recerca habitual i s’han llençat a estudiar les conseqüències del coronavirus en diversos àmbits. Alguns d’ells parteixen de la idea que la covid-19 és un experiment natural que cal aprofitar. Però és realment, com diuen alguns, un experiment natural? En termes tècnics, podem parlar d’un xoc exògen? Per què sí? O per què no? Per què son importants els experiments naturals en ciència política? En parlem amb l’investigador de la UAB, Enrique Hernández.

Oh! Europa! Quina política econòmica ens has preparat?

Segons les previsions de la Generalitat, es preveu que aquest any el PIB català caigui entre un 7,6% i un 8,8%. Xifres similars, o pitjors, es preveuen per la resta d’economies de la Unió Europea. Quina política econòmica té previst engegar la UE? Què hi pot fer? Quina és la lògica política que hi ha al darrera de les mesures que de moment s’estan discutint? En parlem amb l’experta en política econòmica europea i exsecretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat, Mireia Borrell.